El recull de contes que inaugura l’obra de Moncada. Però no s’assembla gaire a un llibre primerenc: és més bé la porta d’entrada a tot un univers literari.

Els setze contes del volum exploren la vida tant de la Mequinensa natal de l’autor com altres escenaris urbans. Els relats presenten una galeria de personatges singulars: un cafeter al·lucinat, un miner adúlter, un tramviaire nostàlgic, un coix pervers, entre d’altres.

Tots contenen la ironia esmolada, la tragèdia crua, la fantasia voraç i el realisme punyent que travessen l’obra de Moncada. “Hi ha contes que podrien figurar amb plena dignitat en qualsevol antologia del gènere,” va dir-ne Pere Calders.

Jesús Moncada (1941-2005) va créixer a Mequinensa, va estudiar a Saragossa i als vint-i-cinc anys es va instal·lar a Barcelona amb la intenció de dedicar-se a les seves dues vocacions: la pintura i la literatura. L’any 1967 va entrar a treballar a l’editorial Montaner y Simón d’ajudant de Pere Calders, que el va animar a escriure en el català de la Franja i va prologar el seu primer llibre, “Històries de la mà esquerra” (1981).